Un 3,5% de la població pediàtrica té al·lèrgies als aliments
Sinó se realitza un diagnòstic i tractament aviat, l’al·lèrgia pot repercutir en la rutina diària del nen i la seva família
El Servei d’Al·lergologia utilitza un protocol diagnòstic i terapèutic adaptat a les necessitats escolars dels nens
Actualment, vista la importància de l’al·lèrgia a l’ou i a la llet en població infantil i adolescent, l’interès de la dessensibilització és aconseguir la tolerància a les proteïnes de la llet de vaca (PLV) que són les responsables de l’al·lèrgia a la llet; i la tolerància a l’ou en persones que tenen reaccions adverses a aquests aliments.
Las proteïnes de la llet estan en molts aliments: des de els més coneguts com el formatge, iogurt, natilles, flams, fins en aliments que no es deriven de la llet, però que els contenen en més o menys quantitat (traces):
-La llet de vaca i tots els derivats làctics: iogurt, formatge, flam, crema, quallada, mantega, nata, crema de llet, arròs amb llet, alguns caramels (…)
-Les PLV poden trobar-se sota diferents denominacions: llet com a tal, caseïnat de sodi, caseïnat de calci, caseïnat potàssic, caseïnat magnèsic, hidrolitzat proteic, caseïna, sèrum làctic, H4511, H4512, lacto albúmina, lacto globulina, lactosa, àcid làctic.
-En l’elaboració del pa de forn, pa de motlle o de "Viena" s’utilitzen aquest tipus de substàncies.
-Els productes etiquetats com "no làctics" poden contenir caseïnat: comprovar sempre la composició
La Unitat de Dessensibilització alimentària d’USP Dexeus tracta tant a nens com a adults al·lèrgics a aliments. Aquest tractament de dessensibilització o inducció de tolerància oral és específic per aquest tipus de pacients i s’inclou fins i tot als de alt grau de sensibilització (anafilaxis).
El Servei d’Al·lergologia utilitza un protocol diagnòstic i terapèutic personalitzat per a cada pacient. L’objectiu és conèixer en una primera fase, a quina quantitat d’aliment és al·lèrgic el pacient, per a posteriorment, aconseguir la tolerància de la mínima dosis necessària per a disminuir i evitar el risc de tenir reaccions greus. El diagnòstic d’aquests casos es basa en la història clínica detallada que permet establir
El tractament consisteix en l’administració oral de l’aliment (en aquest cas llet o ou), començant per dosis molt baixes que s’incrementen progressivament fins la quantitat equivalent a una toma habitual, seguida de la seva administració diària de manteniment. A vegades és necessari l’ingrés en una habitació a planta (en el cas de l’ou) per a administrar la dosis de manteniment que pot rebre en els dies següents de forma ambulatòria, en la consulta mèdica o en el domicili, augmentant gradualment la quantitat de l’aliment (llet o ou), fins a induir la tolerància, pel que, en el cas dels nens, és imprescindible la col·laboració dels pares.
Aquest protocol ha estat adaptat a les necessitats escolars d’aquests pacients ja que venen a l’hospital setmanalment, i s’adapta cada tractament als horaris o necessitats de forma individualitzada.
Amb anterioritat, el Servei d’Al·lergologia ja havia realitzat algunes dessensibilitzacions (estudis d’investigació a altres aliments i/o substàncies relacionades). Aquests van ser l’avellana i el làtex, resultats publicats en revistes internacionals de l’especialitat (JACI, IJACI).
Les reaccions al·lèrgiques produïdes per la llet i l’ou solen manifestar-se amb un ampli ventall de símptomes: des de reaccions d’hipersensibilitat immediata tipus I, aproximadament el 90%, (urticària, angioedema, anafilaxis, etc.) a símptomes a nivell digestiu (40-50%) en forma de dolors abdominals, vòmits, etc. La intensitat en cada cas és variable, arribant a suposar una amenaça vital en els casos més greus.
A nivell Nacional, l’estudio de Alergológica 2005, estima que la prevalença d’al·lèrgia a aliments en la població pediàtrica general espanyola és en torno al 3.5%, i pot arribat al 6% en nens menors de 3 anys. En el cas de pacients afectats de dermatitis tòpica, aquestes xifres són encara més elevades.
Les proteïnes de llet de vaca (PLV) són els primers al·lèrgens alimentaris als que s’exposa el nen i, per tant, responsables de les primeres reaccions al·lèrgiques, arribant a afectar al 2-5% de la població infantil. Segons dades recollides per Alergológica 2005, dos tercis de las reaccions desencadenades per llet de vaca passen en els 2 primers anys de vida; juntament amb l’ou són les principals causes d’al·lèrgia en nens menors de 5 anys.
Per a alguns autors, fins el 40% dels lactants i nens petits amb dermatitis moderada-severa presenten al·lèrgia a algun aliment comprovada mitjançant prova de provocació.
Fins al moment, a un pacient diagnosticat d’al·lèrgic a les proteïnes de llet de vaca (APLV) o ou, se l’instrueix a ell (i als pares) per a que pugui aconseguir una tolerància espontània a la primera infància, sempre i quan realitzi una dieta d’eliminació estricta. La possibilitat de reaccions en cas d’ingestió accidental, obliga a donar pautes de tractament esperant que amb el temps es produeixi
El Servei d’Al·lergologia d’USP Dexeus ha realitzat, fins al moment, inducció de tolerància de la llet (dessensibilització) a 10 pacients, i en tots ells s’ha aconseguit la tolerància de quantitats de llet necessàries per evitar reaccions greus per contactes accidentals (la gran majoria han arribat a tolerar dues preses diàries de 200 ml).
En el cas d’al·lèrgia a l’ou, i després de la provocació diagnòstica de dosis, s’ha aconseguit que en més del 50% dels nens estudiats (30 pacients) tolerin completament l’ou. En altres casos, el protocol terapèutic ha permès que puguin fer dieta amb “traces” d’ou (10 pacients) i els no tolerants (anafilaxis) passen al protocol de dessensibilització; tot i que és una teràpia no exempta de riscos, l’aconseguir el més aviat possible millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars.
Importància del diagnòstic i tractament en la infància
És important fer el diagnòstic i el tractament quan apareixen els primers símptomes en el nen (normalment fins als 5 anys) ja que si la reactivitat clínica persisteix després dels primers anys, aquestes mesures repercuteixen en la rutina diària del pacient i els seus familiars a múltiples nivells (social, econòmic, psicològic...). En definitiva, l’al·lèrgia alimentària influeix negativament en la qualitat de vida del nen i el seu entorn.
Quan el nen comença a créixer i guanyar autonomia, disminueix el control parental i realitza activitats pròpies de l’edat que, en la seva situació, poden suposar una conducta de risc. Tots aquests aspectes, clarament negatius, milloren amb l’adquisició de la tolerància.
